Per gestionar el tema dels permisos, que és vital si no volem anar amb l’usuari root a tot arreu, vaig haver d’aplicar el comandament
sudo usermod -aG [nom del grup] [nom de l'usuari]
Això de l’opció -aG és superimportant perquè la “a” serveix per afegir (append) i la “G” per indicar el grup; si ens la saltéssim, podríem treure l’usuari de tots els altres grups on ja estava. La idea principal d’això és que, perquè un usuari normal pugui fer tasques d’administració, ha de formar part del grup sudo (que és el més comú en Debian o Ubuntu) o del grup root, segons com estigui configurat el sistema.

Un cop fas aquest pas i fiques l’usuari al grup sudo, ja passa a tenir permisos de superusuari. Això sí, perquè els canvis s’apliquin de veritat i el sistema s’adoni de la nova configuració, normalment l’usuari ha de tancar la sessió i tornar a entrar o fer un newgrp sudo si no vol reiniciar.
A partir d’aquí, ja podrà fer servir el prefix sudo abans de qualsevol comanda per instal·lar paquets, modificar fitxers de configuració o tocar coses del sistema que estan protegides, sense haver d’estar loguejat tota l’estona com a root, que ja sabem que és un perill per la seguretat si algú ens agafa el PC o ens hackeja.
